Ens han “liat” del MACBA per fer unes activitats en les que poséssim en relació el nostre projecte amb les exposicions que s’hi estan fent sobre Xavier Miserachs (Miserachs Barcelona, una construcció escenogràfica a partir dels seus fotollibres, i A.XMI, una obertura dels arxius del fotògraf que el Museu va rebre el 2011).

Ens agrada que ens emboliquin, ens agrada enredar-nos i enredar. I és així que varem aprofitar l’ocasió per “liar-hi” a gent amb la que fa temps que volíem fer coses i així, com fem sempre, generar un espai d’aprenentatge i intercanvi. Aquestes persones són: la Maite Muñoz, fins fa poc responsable de l’arxiu del MACBA, inquieta com poques i, sobretot, una apassionada de l’art i les publicacions en general; la Julia Gorostidi, una artista i dissenyadora que ja fa anys que ens té el cor robat amb el seu treball delirant, obsessiu i meravellós; en Roc Herms, un paio que encarna la essència de la postfotografia, inquiet bussejador de realitats virtuals i productor d’imatges i relats impensables; i finalment les responsables d’un dels projectes micro-editorials més exquisits que han caigut a les nostres mans els darrers anys Lindero Libros, la Noe Lavado i l’Helena Rovira, una fotògrafa i una dissenyadora amants dels viatges i el relats visuals lents i profunds, editats amb tanta cura com amb pocs recursos.

Sempre hem estat conscients que el nostre projecte es nodreix d’un material altament sensible que es produeix als marges, un material que en molts casos no ha estat produït amb el museu com a destí ni amb la idea de passar per ell. Això genera una tensió que no volem defugir. La nostra intenció no és la de legitimar aquest tipus de publicacions fent-les passar per institucions com el MACBA, sinó precisament situar-nos en aquesta tensió, posant en qüestió tant els continguts del nostre fons d’edicions com els relats que es consoliden des del museu. La proposta de treballar sobre les exposicions de Miserachs ens ofereix clarament dos aspectes que ens permeten travessar-les des d’alguns dels interessos de La Fanzinoteca: l’arxiu i el fotollibre.

Amb aquest punt de partida hem proposat realitzar dos tallers-xerrada (que produiran una publicació) i, més endavant, un Tagging Day (esdeveniment de catalogació col·lectiva de fanzines). Als tallers-xerrada hi convidarem a les persones que teníem ganes d’enredar amb l’objectiu que construeixin un breu relat a partir d’una selecció d’exemplars del nostre fons. Cada sessió començarà amb una breu introducció a càrrec de La fanzinoteca, seguida de la presentació de dels convidats o convidades amb una intervenció d’aproximadament vint minuts, per desembocar en una sessió de jamzine (producció exprés d’una publicació gràfica col·lectiva) que funcionarà com a un espai de reflexió i feedback de les mateixes presentacions.

M04.2-1