“Estem en guerra”. Aquesta és una afirmació que sentim cada vegada més sovint, cada vegada més insistentment, en xerrades, assemblees, manifestacions, etc.

Potser pot semblar una expressió exagerada, però tan sols cal veure les imatges preses als carrers de Gràcia el passat 30 d’abril (en que una legió de policies antidisturbis varen desfilar pel barri) per pensar que la idea és compartida no tan sols per suposats extremistes revolucionaris antisistema sinó també per algunes de les persones i institucions que ostenten el poder actualment.

Li podem dir guerra, crisi, retallades o estafa, tan se val (o potser no). El fet innegable és que es tracta d’una operació clarament violenta de reapropiació, de reconcentració, de poder portada a terme per certs sectors de la societat que es neguen a perdre aquesta posició de privilegi sobre la gran majoria. I les batalles d’aquest conflicte s’estan duent a terme principalment en els àmbits en que el poble té més possibilitats d’empoderarse, als espais conquerits o en procés de conquesta com: l’accés a l’habitatge, l’educació i la salut públiques, els drets socials de les persones migrants, les rendes, etc. i també la cultura, és clar. Espais necessàriament conquerits per assolir una vida digne per a totes.

Des de que fa unes setmanes varem decidir reempendre el camí amb La fanzinoteca, ho varem fer des del convenciment que és necessari treballar des d’aquests espais vulnerables, des d’aquest espais en lluita.

El proper cap de setmana serem al Gutter Fest. Hi serem per la mateixa raó que que ens impulsa a mantenir viu el nostre projecte: l’amor a una manera de fer i entendre el món en que el desig pren forma en petites-grans propostes editorials i musicals. I per empatia amb l’entusiasme que transmeten les persones que ho organitzen. L’entusiasme i les ganes de viure i de defensar el valor de cada una de les nostres petites lluites dels nostres petits desitjos.

Però no volem deixar passar el significat del lloc que ocuparà aquest entusiasme: Can Ricart. No volem deixar de recordar que si en alguna mesura estem en guerra en aquesta ciutat aquest va ser l’escenari d’una les primeres batalles.
No podem oblidar que a Can Ricart es condensen moltes de les lluites de classe que ha viscut aquest país, des de les mobilitzacions obreres de principis de segle XX a la okupació, setge i desallotjament de La Makabra el 2006, un dels moments claus i més significatius dels desenvolupament cultural i polític de la ciutat que vivim avui.

Possiblement els fets Can Ricart varen ser un dels primers casos mediàtics, visibles, en que la violència d’aquesta operació va prendre forma a la nostra ciutat, una violència que cada vegada es presenta amb més cruesa al barri amb atentats despreciables als drets humans més bàsics. Però també tenim molt present el desallotjament de les pallasses de La Makabra que van ser durant un dies símbols de la necessària resistència i la desobediència pacífica però activa i compromesa. Una història que es repeteix avui.

El proper cap de setmana serem al Gutter Fest, una fira de l’autoedició a Can Ricart, perquè malgrat tot encara no ens han arrabassat les ganes de viure, ni les ganes de plegar papers.

incendi_can_ricart