franja
Hem estat a la vuitena edició d’aquest festival / fira de l’auto-edició gràfica i sonora que se celebra a València dues vegades a l’any (una a l’hivern i una altra a l’estiu). I després de vuit edicions, segueixen amb una potència extraordinària de la qual donem fe.

Des que vam iniciar el nostre projecte sempre hem estat escoltant els tambors que provenien de la Ciutat del Túria. Alguna cosa passa a València des de fa uns anys que ha anat conformant una comunitat molt activa al voltant de l’auto-edició, especialment destacada en el terreny de la gràfica, la il·lustració i el còmic. I el Tenderete ha estat en els darrers anys una de les expressions més clares d’aquest singular moviment cultural.

Teníem moltes ganes de ser-hi i, després de diversos flirtejos i miradetes de reüll, ens vam posar d’acord per ficar el nostre mòdul de cartró i uns centenars de fanzines del nostre fons dins una furgo direcció al Tenderete 8 … i ja trigàvem, l’experiència va ser extraordinària!

L’esdeveniment concentra, en tres dies, més de cinquanta projectes d’auto-edició d’una qualitat impressionant i un munt de propostes relacionades com xerrades, exposicions, tallers, concerts, una ràdio i fins a un combat de dibuixants. Tot això organitzat des de la pura autogestió comunitària i amb una passió i un afecte que desborda qualsevol expectativa.

Ens hem sentit cuidats com mai dins d’un deliciós caos perfectament engrassat, generós i efectiu. Un organisme viu que funciona a la perfecció sense personalismes excessius i amb un respecte extraordinari per les diverses propostes que hi conviuen. Tota una lliçó de gestió comunitària de la cultura que farien bé de prendre com a referent totes aquestes llumeneres que governen els espais públics de la cultura de la nostra malmesa democràcia.

Al tenderete vam participar en una xerrada sobre arxiu i catalogació que va tenir lloc la llibreria Dadá (un dels espais actuals de referència permanent per a l’auto-edició a la ciutat). Ja en la xerrada, que compartirem amb Alejandro Álvarez del projecte Fanzineología, ens vam adonar del gran nivell de reflexió i coneixement que es maneja en aquestes terres. Fanzineología és un projecte emergent d’estudi i anàlisi dels fanzines al qual hem d’estar molt atentes

També muntàrem, sota una llimera (sic) a La Llimera, un espai de consulta temporal amb els exemplars del nostre fons que ens vam portar i vam organitzar un Tagging Day en què hi catalogàrem, amb la col·laboració de diversos interessats espontanis més de quaranta nous exemplars.

Però més enllà de la nostra aportació, aquests esdeveniments són importants per la trobada que proposen i per la possibilitat que ens ofereixen de conèixer alguns nodes d’aquest complex rizoma que és el món del fanzine.

Marxarem feliços d’haver-hi estat, d’haver conegut i posat cara a gran part d’aquest col·lectiu que organitza el festival i d’haver tingut la sort de veure aquest afinat sistema d’autogestió viu i funcionant, però sobretot de tenir la possibilitat de veure que dins d’aquest consolidat punt de trobada per il·lustradors, autors de còmic i obra gràfica hi conviuen també propostes d’auto-edició que s’escapen d’aquestes disciplines i s’activen des d’espais de transmissió d’idees o noves estètiques, enriquint la fira i a la pròpia comunitat.

Llarga vida al Tenderete, txin-pun!

(Aquí us deixem algunes fotos)

P1090605 P1090506 P1090500 P1090497 P1090493 P1090490 P1090489 P1090486 horizontal2 horizontal1