En el vendaval

Hi ha moviments del nostre mòdul de consulta de La fanzinoteca que marquen un punt d’inflexió en aquest projecte. Ja fa més de quinze anys que ens movem amb aquest display de cartró amb rodes i mai abans l’havíem deixat tant de temps com s’hi estarà a la primera planta del Centre d’Art Santa Mònica en el marc de l’exposició Després del vendaval que comissarien Tere Badia, Irati Irulegi (Idensitat) i Montserrat Moliner.

L’exposició és un complex dispositiu on s’articulen diferents projectes de col·lectius que d’alguna manera activen pràctiques artístiques col·lectives en el que les comissaries defineixen com esquerdes que esdevenen escletxes del context social i cultural. El dispositiu es completa també amb un intent de construcció d’una genealogia de col·lectius vinculats a les pràctiques culturals als marges, un procés realitzat durant el període expositiu, i un interessant experiment sonor en el qual es creuen veus en una espècie de debat despullat de prejudicis.

I en aquest context ens han demanat que hi plantem el mòdul de la fanzinoteca amb una selecció d’exemplars del nostre fons que representa una mostra expandida d’aquests brots que arrelen en les esquerdes, bàsicament publicacions de l’arxiu de la fanzinoteca que ens remeten a pràctiques col·lectives del context català.

I el repte, en aquesta ocasió, ha estat com podem deixar tot aquest valuós material, tant de temps, en un espai poc vigilat sense perill que ens furtin alguns exemplars. Hem de dir que sempre que hem desplegat espais de consulta del nostre arxiu ho hem fet amb generositat i confiança. Mai hem pensat a tancar els fanzines en vitrines de museu ni demanar que es facin servir guants de cotó per passar-ne les pàgines. I hem de dir que fins el dia d’avui es poden comptar amb els dits de la mà les «baixes», ja sigui per desaparició o per mal ús. Però en aquesta ocasió, era diferent. El mateix que escriu aquest article, fa anys, es va endur del Santa Mònica un exemplar de consulta de la publicació realitzada per l’exposició The London Punk Tapes, és realment fàcil endur-se alguna cosa d’un espai tan obert. I els fanzines són realment golosos.

Així doncs, la solució que vàrem optar, en conversa amb les comissàries, va ser realitzar algunes desenes de facsímils, una petita selecció dels exemplars que havíem triat per l’ocasió, que es poden consultar sense restriccions i deixar en mans de dues accions de La fanzinoteca, que realitzarem al llarg de l’exposició (un Tagging Day i una Minca), i de l’activació dels fanzines que vulguin o puguin fer Les Mòniques que són petits equips formats per persones en residència al Centre que desenvolupen processos de recerca, mediació i producció.

Esperem que aquestes noves estratègies facin florir la presència del nostre mòdul ambulant en aquesta bonica exposició. Que s’entengui que La Fanzinoteca també és una esquerda que pot esdevenir escletxa i que no acabem sent flors dins un gerro per completar el bell jardí que han plantat aquests dies al Centre d’Art Santa Mònica. El que és segur és que, per nosaltres, ha estat l’excusa per tornar a la feina i reactivar el dinamisme d’un projecte que ara duia massa temps amb poc moviment i que esperem que amb tant vendaval agafi de nou inèrcia per continuar rodant i creixent. Llarga vida a La fanzinoteca!